Madrid, Cornudella de Montsant i Constantí, les últimes a afegir-se.
Valls va ser la població amb més Grans Castells durant la temporada passada.
90 municipis de l’àmbit geogràfic casteller, d’arreu del país i fins i tot de l’extranger han vist castells de 9 des d’aquell primer 4de9f aixecat per la Colla Vella el 1981 a Valls.
Com és de suposar, la majoria de grans places són del territori casteller català. Valls, Tarragona, Vilafranca i Terrassa van ser les primeres places de 9, als anys 80 del segle XX.
La primera gran expansió va tenir lloc durant la dècada dels 90, tant en noves localitats com en d’altres amb una llarga tradició castellera: el Vendrell, la Bisbal del Penedès, l’Arboç, Reus, Mollet del Vallès, Vilanova, Sabadell, Barcelona, Montserrat, Cornellà, Vila-rodona, Mataró, Igualada, Manresa, Girona, Sitges, el Catllar, Perpinyà, Llorenç, Lleida, Granollers, Sant Cugat del Vallès i Altafulla. A finals del 1999, ja s’havia arribat a 27 poblacions de 9, destacant la singularitat de Perpinyà a la Catalunya del Nord.
Els anys 2000 s’hi van sumar tretze municipis més. El 2009 la xifra va pujar a 40 poblacions i els castells de 9 van arribar, fins i tot, a dues poblacions de l’illa de Mallorca. Es van estrenar localitats com Esparreguera, Torredembarra, Montblanc, Figueres, la Granada, Manacor, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Ribes, Palma, Vic, Premià de Mar, Calafell i Guissona.
Durant els anys 10 d’aquest segle es va doblar el nombre de places, i els castells de 9 van viatjar a l’estranger. A banda de les novetats exòtiques de la Xina, l’Índia i Itàlia, també destaquen els primers castells de 9 en places peninsulars del País Valencià, Euskadi i Andorra. S’estrenen places de 9 a Hangzhou (la Xina), la Selva del Camp, Badalona, Berga, Viallonga, Thane (l’Índia), Esplugues de Llobregat, Caldes de Montbui, Olesa de Montserrat, Molins de Rei, la Pobla de Segur, Vallmoll, Vilassar de Mar, Alcover, Solsona, Rubí, el Masnou, Matadepera, la Riera de Gaià, Bràfim, Calella, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Milà (Itàlia), Barberà del Vallès, Begues, Vila-seca, els Pallaresos, Cambrils, Amposta, Shanghai (la Xina), Cerdanyola del Vallès, Sant Quintí de Mediona, Salou, La Canonja, Santpedor, Algemesí, Salt, Castellet i la Gornal, Lloret de Mar, Orio (Euskadi), Palau Solità i Plegamans, l’Hospitalet de Llobregat i Andorra la Vella. L’any 2019, just abans de la pandèmia, s’havien portat castells de 9 a 84 poblacions.
En aquest decenni, els anys 20 del sXXI, marcats al seu inici per la Covid-19, s’han sumat sis poblacions de 9: els Hostalets de Pierola (2022), Ascó i Sant Cugat Sesgarrigues (2023), i Madrid, Cornudella de Montsant i Constantí (2025).
Evolució del nombre de Grans Castells a les poblacions amb més registres
Per nombre de realitzacions, la suma de tots els anys, Vilafranca és la població més afortunada amb 777 grans castells (dels 4.598 fets). Però, atenció, Valls va ser la localització amb més Grans Castells del 2025: un fet que no passava des dels anys 80 i 90 del segle passat. També destaquen les puntes biennals de la ciutat de Tarragona coincidint amb la celebració del Concurs.
Llistat de poblacions de 9, ordenades segons el nombre total de Grans Castells plantats (d+c). La primera columna indica l’ordre cronològic en què van esdevenir plaça de 9.
Foto portada: 3de9f de la Colla Joves a Madrid