Hi ha un cert consens a l’hora d’avaluar la dificultat, però hi ha una infinitat de factors difícils de quantificar que són tan o més determinants: els mèrits.
Per Carles Esteve.- Podríem fer una llarga llista de factors que poden influir en l’execució d’un castell. N’hi ha prou per dir que cap castell és igual. Però l’esportivització dels castells ha provocat la necessitat d’ordenar, fins i tot puntuar, els castells segons la seva aparent dificultat. S’han fet treballs però en aplicació no hi ha res científic que ho avali: tan sols l’experiència i, com a molt, l’estadística.
Que un 4de8 és més difícil de fer que un 4de7 és evident, sempre tenint en compte les mateixes circumstàncies i possibilitats de fer les dues construccions. Un pis més és més difícil. Queda clar.
Quan el castell té una estructura diferent això ja canvia: un 3 és en principi més difícil que un 4 (sent del mateix nombre de pisos). El 2 o torre és més difícil que el 3, i el pilar que el 2. Tan és així que, com a norma general, la torre vindria a ser com un castell d’un pis més i el pilar serien dos pisos més: 2de7 i Pde6 serien castells de 8. La cosa torna a canviar quan hi ha més bases de suport. En algun cas, el 4 està valorat per sobre del 3: 4de10fm > 3de10fm. Aquí l’experiència, les sensacions i l’estadística trenquen el model que un 4 és més fàcil que un 3.
Tot torna a canviar quan es tracta d’estructures compostes. Llavors, la màxima que diu que a menys castellers per pis és més difícil no serveix. Un 5 està considerat més difícil que un 4 o un 3. Però un 7 és menys difícil que un 5. L’explicació és que el 5 està format per un 3+2 i el 7 per un 4+3. El mateix passa amb els castells amb pilar al mig. En el cas del 9, es torna a primar el volum i la complexitat de fer un 3+2+2+2.
Fins aquí, tot té una lògica castellera, tot i que als neòfits els caldria un manual d’instruccions per entendre aquesta lògica oral. Sobre les bases de suport: com menys base, en el mateix castell, més difícil; per exemple, el 3de9 sense folre és molt més difícil que el 3de9 folrat.
COM CALCULAR LA DIFICULTAT
- Castellers per pis
- Convencional o per sota
- Castell compost o senzill
- Nombre de pisos
- Bases de suport
- Descarregat/carregat
- Estadística/inèdit
Però quins són els altres elements a tenir en compte que no es recullen en la taula de punts però que influeixen tant o més que els criteris emprats per atorgar dificultat? Cal tenir en compte que cada colla fa la seva temporada castellera; no hi ha una regulació ni un model igual. Tantes colles, tantes realitats.
ELS ALTRES MÈRITS O CONDICIONANTS
Hem recollit alguns d’aquests mèrits o factors que poden canviar la consideració del castell; segur que se’n poden afegir més… A primera vista, sembla que hi ha més aspectes imponderables i mèrits no quantificats que no pas motius per puntuar-los tal com es fa.
- Inèdit per la colla, població, plaça o diada
- Al primer intent
- Recuperat després d’anys perdut
- Sense peus desmuntats
- Efectivitat sense caure
- Capacitat de reacció després d’una caiguda
- Nombre suficient de camises propies
- Sense ajuda externa a la pinya
- Data avançada en el calendari
- Retorn de vacances
- Dia laboral
- Dia festiu amb convocatòria electoral
- Desplaçament lluny de casa
- Tipus de diada (rivalitat/complicitat)
- Durada de la diada
- Situació meterològica
- Urbanisme de la plaça
- Manca de referències visuals
- Temps d’execució del castell
- Estètica en l’execució
- Execució afegida (figareta, net, pìlar girat…)
- Nombre d’enxanetes (en els compostos)
- Pom de dalt adult (universitaris)
- Renovació de troncs
- Renovació del pom de dalt
- Amb canvis obligats
- Paritat
- Castell femení
- Colla novella
- Més d’una colla en una població/zona
- Colles aillades geogràficament
- Nombre d’habitants de la població
Assolir un castell al primer intent. Fer-lo sense necessitat d’ajuda externa. Assolir una fita en una data primerenca. Fer-lo lluny de casa. Completar-lo de forma perfecta. Conquerir un nou sostre per a la colla. En els castells compostos, com el 7 o el 9, fer servir un sol enxaneta o més d’un. Tenir dones ocupant posicions històricament reservades només als homes. Les característiques peculiars de la plaça on s’actua. Fer una actuació sense cap errada. Afrontar adversitats climàtiques: pluja, vent, fred, calor extrema. Fer els castells a bon ritme, sense llargues esperes. No és el mateix actuar sols, acompanyats de colles amigues o d’una colla rival.
Podem valorar la dificultat i apreciar el mèrit. Però com a ponderem?. L’error més habitual és voler simplificar els castells amb punts, sense tenir en compte que és una simple xifra d’ús matemètic i que per si sola no té massa sentit: només té lógica en funció del que l’acompanya. La pregunta no és per què els quantifiquem, ja que els castells en essència són resultats. La qüestió és com i si cal fer-ho de la forma que ho fem.