Balanç del Concurs de Castells 2026: un resultat just i espectacular, una taula de punts amb incongruències i sense justificació, i una alternativa basada en premisses, dades i transparència que ja compta amb el suport de les colles.
Per Enric Güell Penas.- Primer de tot, felicitar totes les colles: hem viscut el millor Concurs de Castells de la història. Molt alt nivell, un resultat mereixedor dels Verds i una jornada que costarà d’oblidar. Però, passada l’emoció, és temps d’anàlisi. I l’anàlisi ens porta, inevitablement, a parlar de la taula de punts.
Un resultat just, llegit sense punts
Jo intento no valorar el Concurs amb punts. Si convertim els punts en etiquetes, els Verds van fer dos castells de 10 o sense folre (el grup 7, subgrup 1) i un castell dels que mai s’havien descarregat. La Vella també va fer dos castells de 10 o sense folre i un dels mai descarregats, però dos dels tres van quedar en carregat. El resultat és el que és. I no perquè el 9de9 amb folre valgui tants o quants punts, sinó perquè, posant etiquetes als castells, la lectura és lògica. Es miri com es miri, és just, és clar i és espectacular, per a uns i per als altres. La Vella, amb aquesta actuació, hauria guanyat el Concurs de qualsevol altra edició.
El problema de la taula de punts no s’ha vist en el resultat, però s’hi hauria pogut veure. Fem castells-ficció: dues colles fan el 9de9 amb folre i el 4de10 amb folre i manilles; una l’acompanya del 3de10 amb folre i manilles i l’altra, del 2de8 sense folre. Aquí és on entra el problema de la taula i, sobretot, dels canvis produïts, al meu parer de forma injustificada, entre 2024 i 2026.
Un apunt sobre la durada: si les dotze colles van intentar castells de 9, sembla que caldrà reduir el nombre de colles de la jornada.
Una eina per seguir-ho i per analitzar-ho
Durant el Concurs vaig posar a disposició de tothom una aplicació simuladora, i el seguiment ha superat les expectatives: gairebé 3.000 visites. L’enllaç es pot trobar al meu compte de X, eguellp. Potser va passar desapercebut perquè calia dedicar-hi temps, però a l’apartat Resum hi havia el que li hauria faltat a cada colla, personalitzable amb desplegables, i clicant sobre cada colla el simulador permetia anar escollint entre les opcions que tenia al seu abast.
Ara l’aplicació serveix per analitzar. Permet explorar les estadístiques dels tres dies del Concurs, fins i tot ronda a ronda, en gràfics i en taules. I permet fer anàlisis alternatives: què hauria passat amb els punts de 2024 i què hauria passat amb els punts agrupats de la proposta AG-26. Les reflexions que segueixen surten d’aquí.
Una taula que no s’entén
L’any passat, a principis de setembre, ja vaig tenir ocasió de parlar públicament de les repercussions de la nova taula. Un any després, la valoració és la mateixa: me la miro amb una certa incomprensió.
No he entès per què el 4de9 sense folre ha quedat tan menystingut. Descarregat, no supera el 9de9 amb folre carregat, cosa que no havia passat mai. Carregat, perd contra el 3de9 amb folre i l’agulla descarregat, cosa també inèdita. I aquesta relació no es dona amb el 2de8sf ni amb els castells de 10: només amb el 4de9sf. Tal com jo veig els castells, és una incongruència.
A més, la taula s’ha estirat tant que un gran castell carregat acaba sent més decisiu que tot el que l’acompanya a la diada. Es prioritzen actuacions amb un castell molt destacat, encara que vagi acompanyat de castells clarament més petits. El 2024 això no passava.
Però el problema principal és la falta de transparència. Potser qui ha demanat aquests canvis no ho ha fet per capritx personal, sinó perquè respon a alguna premissa o criteri. El problema és que no s’ha comunicat. Crec que és una qüestió que el Concurs hauria de millorar: explicar el perquè de la taula de punts. Fins ara hem hagut d’anar deduint les premisses, i el més xocant del 2026 és que premisses que fins al 2024 es mantenien estables han saltat pels aires. I això no es comprèn.
Els canvis de 2024 a 2026
Les conseqüències es veuen a la classificació. Si comparem els punts de 2024 amb els de 2026, Castelldefels hauria quedat per davant del Serrallo i les Tirallongues per davant de Sitges. I el canvi més cridaner: la colla que va guanyar a Torredembarra, amb els punts de 2024, hauria quedat segona, i el Concurs l’hauria guanyat la Colla Castellera de Figueres. Amb els punts agrupats, el resultat seria el mateix que amb els de 2024.
M’agradaria que algú m’expliqués per què hi ha hagut aquest sorpasso entre les dues combinacions. Què ha canviat? És evident que la taula de punts condiciona les estratègies, però em refereixo al concepte: amb el mateix resultat aconseguit, per què hauria de variar la posició? Al treball de la III Beca CePAC vam ordenar més de 27.000 combinacions, i no hi trobo cap motiu que justifiqui aquest canvi d’ordre. Potser sí que es pot explicar, igual que els canvis a la sessió de dissabte; m’agradaria escoltar-ho.
El canvi entre Castelldefels i el Serrallo, en canvi, sí que el puc explicar. La taula 2026 és tan allargada que premia les diades amb un castell molt destacat, encara que vagi acompanyat de castells més petits. Agrupant els castells i fent servir pocs punts, d’1 a 25, queda més ben posicionada una diada coherent, amb castells de nivell similar, que una diada incongruent, amb un castell de més nivell i un altre de nivell molt més baix.
Un model construït sobre premisses
En Carles Esteve, en Pau Ricomà i jo mateix vam presentar un treball en el marc de la III Beca CePAC. Més que una taula de punts, hi proposàvem un model, que pot funcionar amb els nostres punts o amb els actuals igualats, construït sobre premisses explícites i que hi responia molt bé.
La primera premissa és un canvi de marc mental: els castells no tenen punts; els calaixos tenen punts. I els punts serveixen per ordenar combinacions. El que volem, de fet, és ordenar combinacions.
Dins de certs grups, que ja existeixen a la taula actual, els castells poden quedar igualats. Però un empat a punts no significa un empat a posició. Si dues diades no són idèntiques, l’ordre es decideix prioritzant el castell que, dins del context del seu grup, costa més de veure descarregat.
La segona premissa és que una actuació equilibrada val més que una actuació amb un gran castell i la resta molt més petita. Això no vol dir no reconèixer els grans castells: la proposta ja incloïa un premi al millor castell, amb el debat obert de si ha de comptar només carregat o cal descarregat. I la tercera és que l’actuació són tres castells.
L’índex castellístic: objectivitat i lectura en temps real
L’ordre dins de cada grup el marca l’índex castellístic, un criteri objectiu, quantificable, auditable i que es pot presentar amb total transparència. La fórmula té en compte el nombre de colles que intenten cada castell i el nombre que l’aconsegueixen, el percentatge d’èxit i el nombre d’intents, tot ajustat per l’efecte de les colles especialistes, que poden distorsionar els resultats. L’objectiu és mesurar la dificultat de veure un castell descarregat a partir de dades no esbiaixades, és a dir, el risc que assumeix una colla que no n’és especialista. Com que s’aplica a tots els castells per igual, queden ponderats i es poden comparar de tu a tu.
L’índex fa una lectura del món casteller en temps real: els últims quatre anys marquen quin castell ha de ser més decisiu, sempre en funció del que costa més de veure descarregat. Quan hi ha poca estadística, la prioritat es pot consensuar amb especialistes.
Un exemple: el 2de8sf. Quants n’hem vist últimament? Molt pocs. Si continua sent menys puntuat i, a sobre, és molt difícil, el risc és veure’l encara menys. Amb el nostre model passaria al revés: com que costa de veure, guanyaria prioritat, i això animaria les colles a provar-lo. I si resultés que és més fàcil del que sembla, les estadístiques ho mostrarien i la següent actualització el tornaria al lloc que li correspon. El sistema s’autoregula.
I el més important: qualsevol canvi s’explica. O un castell canvia de calaix, o canvia una prioritat. Res més. El model s’aplica de manera coherent a tota la taula i es basa en objectivitat, dades i transparència.
Què hauria passat amb els punts agrupats
El millor del model és que pràcticament no provoca canvis, i els que provoca s’expliquen molt millor que amb els punts actuals. En el resultat d’aquest Concurs, l’únic matís seria el dissabte, i és una decisió de calaix: a la proposta vam situar el 7de8 al calaix del 3de8; si el poséssim al del 2de8 amb folre, el resultat seria idèntic al de 2026.
En l’estratègia, potser sí. Potser la Joves s’hauria sentit més còmoda amb el 2de8sf si valgués el mateix que el 3de10fm. Però on el canvi és clar és en la comprensió: desapareix l’estrès dels punts i de la calculadora, els resultats es fan més comprensibles i el Concurs es llegeix mirant quin castell s’ha fet, sense preocupar-se pels punts.
L’única diferència rellevant afecta les actuacions de dos castells, que amb la taula AG-26 queden més penalitzades. És una premissa a debatre: fer un 4de9sf i un 3de10 amb folre i manilles carregat, a què equival? A més o a menys que una tripleta màgica? Hi ha dues solucions. A la taula pura, l’actuació són tres castells, i sortir-ne amb dos penalitza: la Joves hauria estat penúltima de diumenge, perquè li faltava un 3de7. Si, en canvi, és una assumpció compartida que dues construccions puguin superar una tripleta màgica, es poden agrupar els punts mantenint les xifres actuals. El problema queda resolt i el debat sobre quin castell ha de valer més, tancat. Només caldria actualitzar la cotització de l’índex castellístic: a començament d’any, sabríem a quant va el quilo de cada calaix.
Fins i tot els punts actuals es poden simplificar. Tenen el seu factor comú, com em va fer veure en Roger Cabré, i es poden reduir tant que ja no parlaríem de milers, sinó de desenes, o com a màxim de cent i escaig.
Arribats aquí, la pregunta és inevitable: si tenim un sistema més fàcil, que s’explica millor i que dona el mateix resultat, no és preferible el fàcil? Simplifica, redueix debat i soroll, i tothom l’entén.
Una proposta amb suport
Vam presentar la proposta a Tarragona i a Vilafranca, i a tot arreu, fins i tot a Vilafranca, va tenir bona acollida. Fins ara ningú l’ha criticada ni s’ha posicionat en contra de l’índex castellístic ni d’agrupar els punts. A més, compta amb el suport explícit i majoritari de les 19 colles que han actuat alguna vegada a la jornada de diumenge del Concurs, amb un 100% de participació. A Valls no hi vam arribar a anar: malgrat que hi vam tenir data al calendari, per algun motiu no devia interessar.
On volem posar el focus
La qüestió de fons és quin model volem: un basat en uns punts que no sabem per què són com són, o un basat en premisses clares que, a l’hora d’interpretar el resultat, funciona com estem acostumats a fer-ho a la plaça. Tenim sobre la taula un sistema més senzill, que dona el mateix resultat, basat en dades, objectiu i transparent, i que s’adapta a la realitat castellera de cada moment.
Val la pena tornar-ne a parlar. I, com a mínim, demanar que els canvis s’expliquin.
Eina digital desenvolupada per l’investigador Enric Güell
https://app-concurscastells.vercel.app/