Dos documents històrics situen el Pde6ps a la taula de punts: un a la taula del 1932 reproduïda pel setmanari Baix Penedès i l’altre és una proposta oficial pel Concurs de 1982.
El Pde6 aixecat per sota està d’actualitat. La proposta de millora del Concurs l’incloïa a la taula, el Baròmetre Casteller el té en el catàleg i els Castellers de Castelldefels van fer un bon intent el dia 13 de juny a Vilanova.
Sobre aquest espadat de mèrit alçat per baix no hi ha massa informació. Se sap que la Colla Vella el va coronar diverses vegades els anys 80 del segle passat. També es sabut que els Falcons de Vilafranca l’han coronat, i descarregat al seu estil, baixat per sota, un bon grapat d’ocasions (la majoria en els prolegòmens de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca).
Dos documents, facilitats al Baròmetre Casteller, mostren el Pde6ps a la taula de punts del Concurs. El primer, localitzat per l’historiador Pere Ferrando, és del setmanari Baix Penedès publicat el 23 de setembre del 1932 (dies abans del primer Concurs celebrat a Tarragona). És l´únic mitjà trobat on es recull una taula on apareix el pilar de sis alçat per baix i descarregat per dalt.
L’única taula publicada fins ara amb el Pde6ps.

Arxiu Pere Ferrando
En aquesta imatge criden l’atenció alguns aspectes:
- L’espadat per sota és anomenat com a pilar de sis alçat per baix i descarregat per dalt. Aquest descarregat per dalt és clarament un afegit i emfatitza la manera de descarregar-lo (com tots els altres castells per sota, de forma convencional).
- En la publicació del setmanari, s’observa que els castells van de major a menor puntuació llevat del pde6ps. Podria haver estat afegit a darrera hora.
- En el llistat no hi són el 4de7, 2de6 o 3de6ps que per contra consten com a fets en aquell Concurs.
- També difereix la puntuació indicada al setmanari amb la del resultat oficial. Als 3de7, 4de7, Pde5, 2de6, 3de6ps se’ls va atorgar 20 punts.
El pilar de 6 alçat per baix i descarregat per dalt no es va provar i no es coneix cap altre referència en aquell Concurs.
L’altre document, molt més recent i que dona idea de les eternes discussions sobre la taula de punts, l’ha facilitat en Guillem Bartolí (cap de la Colla Vella 1979-1989) que va comandar la colla rosada durant els anys en que van coronar el Pde6ps. És tracta d’un document amb la capçalera de l’Ajuntament de Tarragona, amb una carta adjunta del tinent d’alcalde de Cultura i president del Patronat de Castells de Tarragona, Sergi Xirinachs, on es presenta una proposta de taula de punts que inclou el Pde6ps. Aquesta proposta data del 15 de març del 1982, i admet esmenes fins al 10 d’abril, mesos abans del primer coronat per la Colla Vella per Sant Joan (que repetirien resultat a la Bisbal i Sant Fèlix)..
Segons explica Bartolí, aquesta proposta va ser presentada per Jaume Vilanova (Jaume de Constantí), casteller dels Xiquets de Tarragona i membre del Patronat tarragoní, durant una trobada informal amb Francesc Piñas i ell mateix a casa d’en Piñas. A la reunió també hi havia de participar Carles Bello, també membre dels matalassers i del Patronat, però no va poder assistir-hi. La proposta inicial assignava al Pde6ps una puntuació superior al pde7f, fet que els dirigents vallencs van considerar una autèntica aberració.

Arxiu Guillem Bartolí (amb anotacions manuscrites de Guillem Bartolí).
Mentre tant la Colla Vella estava assajant el Pde6ps i per Sant Joan van coronar el primer.
A la següent reunió, ja amb caire oficial amb totes les colles a l’Ajuntament de Tarragona, passat Sant Joan, el patronat ja no va plantejar incloure el Pde6ps al repertori. Un fet a tenir compte i que justifica certa sensació d’arbitrarietat.
La creativa proposta del 1982.
La singular proposta, com es veu a la imatge, conté algunes altres opcions realment sorprenents (si més no en relació a com se’ls valora en l’actualitat).
- Apareixen tres castells assenyalats com a novetats a la taula: Pde6ps, 3de9(sf) i un inesperat 2de8 amb manilles. Aquest darrer s’entén com una opció diferent del 2de8f, on es tindria en compte el nombre de castellers que pugen a la segona base del castell.
- En aquell moment es plantejava puntuar el 3de8 per sota i el 4de8 amb l’agulla per sobre del Pde8fm.
- Apareix el terme foldre de forma reiterada, com a sinònim de folre.
La taula definitiva del 1982 va diferir bastant de la presentada a la primavera: desapareix el Pde6ps. Un fet controvertit fins avui. Una fita assolida, un pilar de excepcional, fora de Concurs. Els motius del seus detractors, com encara ara, poden estar en la dificultat d’establir una norma que permeti confirmar que el pilar està del tot alçat.
Però no va ser l’únic canvi de la proposta inicial. Alguns castells es devaluen (4de8a, 3de8ps), apareix el 2de9fm i no apareix l’inaudit 2de8 amb manilles ni el mític 3de9sf.
En la captura de la taula oficial, repartida a l’entrada de la plaça de toros, sobta que el 4de8 amb l’agulla ocupi dues línies, no com els altres castells que figuren amb la puntuació descarregat/carregat a dues columnes. La raó pot ser intencionada per tal de deixar clar que es va fer una puntuació ad hoc i que marxa de la lògica matemàtica aplicada a la resta. Una qüestió ben diferent (segurament de picatge) és el Pde8fm que apareix com a pilar de vuit (obviant el folre i manilles).

Arxiu Pere Ferrando
