Els Cabirols, amb seu a Prats de Lluçanès, tenen els Matossers i els Escaldats com a colles padrines.
La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha aprovat l’admissió dels Castellers del Lluçanès com a colla en formació, després de complir amb els requisits establerts pel protocol corresponent.
Els Castellers del Lluçanès assagen dimecres i divendres al pavelló de Prats de Lluçanès, capital de comarca amb poc més de 2.600 habitants. Els Cabirols, sobrenom de la colla, han triat el color verd fosc per a la seva camisa, inspirat en els boscos d’alzines i roures que els envolten. El seu lema és “som l’equilibri del bosc i la força de la pinya”.
El Lluçanès, comarca reconeguda el 2023, compta amb menys de 6.000 habitants. Fins aleshores, aquest territori formava part de les comarques del Bages i d’Osona. Serà doncs la primera colla de la comarca. Les colles més properes, a uns 30 km, són els Castellers de Berga i els Sagals d’Osona.
El 21 de juny faran la seva primera diada a casa amb les colles padrines: Matossers de Molins de Rei i els Castellers de Caldes de Montbui. També tenen sortides previstes a l’Hospitalet de Llobregat, Andorra, Caldes de Montbui, Manresa, Vacarisses, Santa Coloma de Gramenet i Castellar del Vallès. El cap de colla és Ferran Rovira mentre que la presidenta és Mar Comalrena.
El projecte va començar a gestar-se a finals de l’any 2024, impulsat per un grup de persones del Lluçanès, moltes amb experiència prèvia en el món casteller i un fort vincle amb el teixit associatiu i cultural del territori. La colla neix amb la voluntat d’apropar el fet casteller a la comarca, crear un espai de participació obert i inclusiu, i enfortir el sentiment de pertinença i la cohesió social. Actualment, es troben en fase de formació, treballant en la consolidació del grup humà, l’estructura organitzativa i els primers assajos regulars.
Protocol d’accés colles en formació.
L’any 2019, l’Assemblea de la CCCC va aprovar la versió més recent d’un protocol d’accés per a noves colles, que estableix un període mínim de tres anys per avaluar i acompanyar el procés de creixement i consolidació abans que una colla sigui reconeguda com a membre de ple dret. Un cop acceptada la sol·licitud, la colla s’incorpora a la CCCC amb la majoria de beneficis, inclosa la cobertura de l’assegurança, però sense dret a vot a l’assemblea. Aquest període, en què la colla es considera en formació, té com a objectiu garantir uns estàndards mínims per a les actuacions, tenint en compte el nivell tècnic —la colla ha de portar a plaça actuacions completes, enteses com a tres castells (mínim de sis) més un pilar descarregats— així com el creixement social i la solidesa econòmica.
Amb l’entrada de la nova colla del Lluçanès la CCCC està formada per 104 colles nacionals: 84 de ple dret, 14 universitàries, 4 en formació, 4 en discontinuïtat i 14 colles a l’exterior.