La presència femenina encara és ínfima en espais d’opinió o en xerrades tècniques i de gestió on es busca l’expertesa.
Per Mery Mañané.- A les portes del 8M és habitual veure diverses colles preparant cites de castells femenins, com la Diada d’Heroïnes Anònimes Carme Alomà a Vilafranca del Penedès, o els castells conjunts de les vuit colles de la ciutat amb motiu de la manifestació que tindrà lloc a Barcelona. Al llarg de l’any també se celebren altres esdeveniments d’aquest tipus, com la diada a Bellprat en memòria de Nativitat Yarza, o iniciatives impulsades per les pròpies colles en el marc d’alguna de les seves diades.
Dins d’aquest ventall de propostes hi ha diverses maneres d’enfocar les actuacions: des de colles que aposten per estructures íntegrament femenines en totes les posicions fins a d’altres que situen dones al tronc, al nucli, al pom de dalt i a les primeres posicions de la pinya, completant la resta de cordons amb els homes de la colla. Més enllà de les fórmules concretes, totes comparteixen uns objectius comuns.
En primer lloc, hi ha una voluntat clara de reivindicació. Cal no oblidar que fins a finals dels anys 80 les dones no vam poder entrar a formar part de les colles ni de les estructures, i recordar que, malgrat els avenços del món casteller, encara queda camí per recórrer. Les dades sobre càrrecs de responsabilitat en són un indicador, però no l’únic.
La presència femenina encara és ínfima en espais d’opinió o en xerrades tècniques i de gestió on es busca l’expertesa (excepte quan el tema és “dones i castells”). Encara ara les dones han de demostrar molt més per ocupar càrrecs de lideratge o per accedir a determinades posicions. Tot i que cada vegada més colles i organismes posen la mirada en la paritat, encara hi ha fotografies d’equips i juntes que evidencien aquest desequilibri.
Enguany tenim l’oportunitat de començar a revertir aquesta imatge en un esdeveniment de gran visibilitat com és el Concurs de Castells, fent que també aquests espais de decisió i representació reflecteixin millor la pluralitat real del món casteller.
Més enllà de la reivindicació, aquestes iniciatives també generen oportunitats reals. El fet d’haver de buscar dones per a totes les posicions (moltes tradicionalment masculinitzades) permet descobrir nous talents i obrir portes que, en altres circumstàncies, potser no s’obririen. Per a una colla com Castellers de Barcelona, haver arribat a fer el 5de7 i el 7de7 femení ha suposat un repte tècnic per a moltes persones que no havien ocupat aquestes posicions abans. Aquest procés no només ha fet descobrir noves aptituds, sinó que també ha permès que aquestes persones tinguessin continuïtat al llarg de la temporada en actuacions convencionals, ampliant les oportunitats per a les dones i augmentant alhora el nombre de persones que la colla té a la seva disposició per assumir determinades posicions.
La millor notícia per al món casteller, doncs, serà que algun dia aquest tipus d’iniciatives no siguin necessàries, perquè això voldrà dir que hem assolit la igualtat real. A hores d’ara això queda encara molt lluny i, per tant, cal continuar impulsant-les amb convicció: no només com un dia marcat al calendari, sinó com una eina imprescindible per avançar, de debò, cap a un món casteller més igualitari.
Mery Mañané és castellera dels Castellers de Barcelona des del 2003, cap de canalla les temporades 2012 i 2013, cap de colla 2016 i 2017 (actualment sotscap de colla). Va començar a pujar al tronc l’any 2018, precisament per la primera diada de dones a la que van participar. Des de llavors ha fet castells de 7 i el 4de8 al pis de segons.
