La Conlloga Muixeranga de Castelló ha revalidat l’Alta de Sis, en la seva millor actuació, en el marc de les festes de la Magdalena.
Aquest dissabte ha tingut lloc la X Trobada de Muixerangues de Castelló de la Plana, coincidint amb les festes patronals de la Magdalena.
La colla local, la Conlloga Muixeraga de Castelló ha fet l’Alta de Sis: una de les figures emblemàtiques del repertori valencià i que fins fa poc era excluiva de les colles d’Algemesí. Els castellonencs van fer la seva millor actuació des de la seva fundació: Alta de Sis, Alta de Cinc amb agulla (que es converteix en Sènia) i dues Trobades (que van fer per primer cop simultànies).
Algunes diferències en la manera de validar les muixerangues respecte als castells
Feta o no feta.– Aquest és el segon cop que la colla grogueta completa l’Alta de Sis. El 2024 la van fer per primer cop, la primera d’una colla de fora d’Algemesí, i l’any passat la van tan sols coronar, sense poder-la descarregar. En el món muixeranguer si no es completa no es considera com a feta. En aquest cas els valencians filen més prim que els catalans.
Remat sense foto finish. En canvi, el món casteller és molt més exigent amb l’aleta. L’execució de la sisena grogueta ha estat, en aquesta ocasió, també peculiar. La xiqueta (enxaneta) fa el remat en dos temps: en un primer intent no es col·loca correctament, però en una segona temptativa posa els dos peus i sembla deixar-se anar un instant (veieu video). En una diada castellera, hi hauria opinions de tota mena. Des de la Conlloga asseguren que a la plaça es va comentar la situació més tard, però en tot moment la van donar per feta, ja que la xiqueta posa els dos peus sobre els muscles (les espatlles) de l’alçadora.
Raül Sanxis, figura emblemàtica del fet muxieranguer a Algemesí, afirma que la dona per feta. Tot i que hi ha pot haver cert dubte sobre la solta de les mans, considera que hi ha més factors a tenir en compte: no només cal valorar què es fa, sinó també com es fa. Afirma que la figura ha estat sòlida i ben treballada, sense que en cap moment es poguera percebre perill per al tronc. A partir d’aquí, destaca que es tracta d’una qüestió de més o menys confiança de la xicalla. Per a Sanxis, la Conlloga mereix recuperar la categoria de colla muixeranguera de sis i afegeix que és una gran satisfacció veure com, fora d’Algemesí, el moviment muixeranguer creix tant en amplada com en altura.
Val a dir que la Conlloga assaja el pilar de 5, una construcció que només han assolit les dues muixerangues d’Algemesí. La Nova Muixeranga d’Algemesí amb més freqüencia i fins i tot alçat per sota.
Els ajuts sobre la pinya. Un aspecte tècnic important en l’execució, que des de la perspectiva castellera seria vist com força diferent, és que la Conlloga utilitza unes escaletes sobre la pinya per facilitar l’inici de l’ascens de l’alçadora i el xiquet (que després baixen un cop han complert la seva funció). Els de Castelló fan com la Nova d’Algemesí, que fan baixar aquests ajuts, mentre que la Muixeranga d’Algemesí (la blava) els manté sobre la pinya com a reforç. Aquest detall hauria generat episodis de controvèrsia en el món casteller, com per exemple aquell cas del pilar de 6 dels Nens del Vendrell de l’any 1967, en què un individu va pujar sobre la pinya per ajudar a l petit enxaneta a superart el primer tram de l’espadat, o els ajuts que la Colla Vella va col·locar sobre la pinya en els intents de 3de8 per sota de 1987. Aquests 3de8ps amb ajuts apareixen a les bases de dades de la mateixa manera que els que es van fer posteriorment, afortunadament amb èxit i sense aquests ajuts.
En qualsevol cas, les muixerangues i els castells són germans insubstituïbles. Tant per la seva filosofia com per les diferències tècniques en el seu acabat, o per les normes pròpies que cada tradició ha adoptat com a fonamentals. Són torres humanes que comparteixen un mateix origen, però que mantenen una identitat única. En el futur, els intercanvis entre colles catalanes i valencianes podrien acabar transformant la manera d’entendre aquesta activitat: una influència mútua que pot ser vista com a enriquidora o com a contagi, segons la perspectiva.
