L’inici, la carregada i la descarregada dels castells jo no la marquen (reglamentàriament) les gralles.
Per Carles Esteve.- El nostre paper d’acompanyament musical cada dia és més ornamental que no decisiu. I potser ha ser ser així, no dic que no.
L’inici del Toc de Castells es fa amb l’ascens del pis que valida el castell: terços en els castells de 7, quarts en els de 8, quints en els de 9 i sisens en els de 10 pisos. En les torres i pilars va diferent (com be sabeu els entesos). Ara bé, generalment es comença a tocar quan veiem que pugen la majoria dels del pis determinat, però les normes diuen que és intent quan el darrer del pis deixa de contactar amb la base de suport. Què hem de fer, esperar al darrer en un cinc o un nou? (busca’l).
L’aleta s’inicia amb la remuntada final de l’enxaneta, pregant que no es faci enrere i ens deixi amb el RE-MI-RE-MI-RE-MI a la boca, i procurem tirar el SOL quan alça la ma. Ara bé, el castell ja està coronat si el peu de l’enxaneta contacta amb l’espatlla del dos oposat per on ha pujat. Hagi aleta o no. Més d’un cop ens hem quedat sense acabar l’aleta, perquè no n’hi hagut, be sigui perquè el castell ha cedit un instant abans o perquè l’enxaneta ha passat de llarg sense alçar la ma i hem fet sonar el SOL a «voleo».
La sortida llarga, pels castells de 8 en amunt, s’hauria d’iniciar quan el pis que valida el castell toca la pinya. Ara bé, amb els castells amb folre o més bases de suport es deixaria part de l’estructura sense música. En el pilar de 9 hauria de ser a la sortida de la setena?. Penso que no. Així doncs que tampoc marquem la descarregada. (Amb normes a les mans tampoc l’inici, ni li carregada).
Les gralles (i tabals) ja no són «jutges». Ja no serveix allò de (converses escoltades a la plaça):
- És intent o peu desmuntat?
- Intent, que han sonat les gralles
- L’han carregat?
- Jo no he vist la mà, ni escoltat l’aleta…
- És descarregat?
- Crec que si, però els grallers no han tocat la sortida.
Dit això. Dues reflexions musicals més. La sortida del Toc de Castells ajuda a comprendre que el castell ha estat descarregat. Ara tenim el problema dels peus ensorrats dels castells que porten diverses bases de suport. Sempre que es pugui s’hauria de poder entonar la sortida però hi un cas, en els castells desmuntats, és on s’hauria d’acabar la melodia sense tocar la sortida i ajudar a entendre el que ha passat (als que no han vist com ha anat el castell). Fer un final de frase i acabar a l’uníson.
I una darrera reflexió musical. Les diades acaben amb els pilars de comiat, darrerament convertits en quarta ronda quan són pilars de mèrit. Sovint s’alcen més pilars, de vegades pilars de canalla, s’inclou el discurs del cap de colla… i si ha temps (i ganes) es toca el tradicional Toc de vermut (si es vol amb la canalla a coll i bé, i respectant la rotllana dels grallers al centre). Sembla que això darrer, tan típic, a certes colles no els va (com més grans, menys). Això ja és qüestió de gustos, com lo d’entonar melodies no pròpies amb la veu o la gralla. Particularment soc més d’acabar-ho amb un Toc de Vermut conjunt que de afegir càntics i músiques de fora del repertori. En tot això, però, sembla que els grallers tampoc tenim la última paraula.
Tants anys tocant la gralla i ara més que mai em pregunto que hem der fer.
