El benestar emocional, un factor clau per a la seguretat i el rendiment de les colles.
Un article de Marta Torra Llorens, psicòloga col·legiada, especialista en burnout i emocions, coach.
És membre del Minyons de Terrassa des del 2014 i co-fundadora Associació Sentim (associació per l’acompanyament emocional).
A Catalunya els problemes de Salut Mental més comuns afecten a unes 2.000 persones per cada 100.000 habitants. Els trastorns de salut mental més habituals són els Trastorns d’Ansietat i els Trastorns depressius. Tot i que aquestes dades no són extrapolables a les colles castelleres no podem obviar-les ja que la realitat és que com en qualsevol altre col·lectiu, els problemes de Salut Mental, també existeixen en les colles castelleres.
Quan parlem de Salut Mental no parlem només dels Trastorns, sinó que parlem del benestar emocional, psicològic i social que ens permet pensar, sentir i actuar amb equilibri i fer front a l’estrès, relacionar-nos amb d’altres persones, prendre decisions i reconèixer a les nostres emocions sense desbordar-nos emocionalment.
D’altra banda quan parlem de malestar emocional fem referència a la resposta normal de qualsevol persona davant situacions difícils al llarg de la seva vida i no té per què implicar un Trastorn de Salut Mental.
Dit això, la colla és una entitat viva on tots els seus membres passen, han passat o passaran per algun moment difícil que els provocarà malestar emocional ja sigui per problemes personals, emocionals, professionals (dol, divorcis, canvis de feina, drogues, alcohol,…) i segons com, no hem d’obviar que també la pròpia colla pot ser la causant d’aquest malestar o bé agreujar-lo de la mateixa manera que aquest malestar, ben gestionat, la colla pot arribar a millorar-lo.
Òbviament, la colla no pot millorar tot el que causa malestar emocional al casteller/a, no pot ni és la seva responsabilitat intervenir-hi però si que és responsabilitat de la colla cuidar i acollir aquest malestar i si més no procurar pel benestar emocional de tots els castellers/eres dins la colla.
El malestar emocional és una realitat a totes les colles i si pensem que a la nostra colla no existeix, és per què probablement no ho veiem o no ho volem veure.
Perquè parlar de Salut Mental a la colla és parlar també de concentració, gestió de la pressió, confiança, presa de decisions, motivació…conceptes que es resumeixen en un factor de seguretat i no saber gestionar-ho també és una decisió tècnica malgrat no li posem nom.
LA COLLA COM A SISTEMA EMOCIONAL
Una colla no és només una grup de persones que s’ajunten per fer castells; és un sistema que té les pròpies dinàmiques emocionals: aconseguir castells més difícils comporta més pressió per rendir, més frustració quan les coses no surten, conflictes interpersonals, sentiments de pertinença o exclusió i lideratges més o menys saludables.
Tots aquests factors impacten directament en el benestar emocional dels seus membres ja que fer castells no només implica confiança, força, valor i seny sinó que és també un gran aparador emocional.
COM PODEM DETECTAR QUE ALGÚ SENT MALESTAR EMOCIONAL?
El primer indici que ens pot informar que algú pot estar sentint malestar emocional a la colla es pot percebre en un canvi d’actitud durant els assajos, a la pinya, en la manera de comunicar-se, en les absències, en la comunicació amb els companys i en les situacions de conflicte.
Les baixades de rendiment, les reaccions desproporcionades, la tensió exagerada, el missatges autocrítics o pessimistes, la incapacitat d’acceptar feed back per part de la tècnica o les absències sense avís, poden ser indicis de que aquella persona pot sentir malestar emocional o pot estar passant per una situació difícil.
L’impacte de no actuar correctament en aquests casos no tant sols recau sobre el casteller/a sinó que té o pot tenir un impacte directe en la dinàmica de la colla i els castells i el risc de no abordar-ho no només és emocional sinó que també és tècnic.
PROBLEMÀTIQUES FREQÜENTS DE SALUT MENTAL DINS LES COLLES
Dins de les problemàtiques de salut mental, tot i que no estan considerades així, podríem incloure les neurodivergències (Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), Trastorns per Dèficit d’Atenció i/o Hiperactivitat, alguns Trastorns Obsessius Compulsius,…) entre les més comuns i cada cop més presents en les colles, també les drogoaddiccions o els abusos de tòxics o alcohol.
En tot cas, les problemàtiques més freqüents serien:
- Ansietat anticipatòria
- Atacs de pànic o angoixa
- Baixa autoestima vinculada al rol
- Trastorns de la conducta alimentària
- Dificultats socials en persones amb TEA
- Abusos per rol de gènere
- Burnout (esgotament emocional) en càrrecs de responsabilitat
- Depressions en adults amb alta responsabilitat dins el castell o la colla
REPTES EN SALUT MENTAL A LES COLLES
Cada cop més les colles, sobretot les grans, s’estan professionalitzant més en temes de tècnica i junta. S’aborden temes complexes en equips no professionals que fan tasques administratives, de lideratge, de protocol,… però les colles també són un sistema que té unes dinàmiques emocionals pròpies i identitàries que impacten directament en el benestar emocional dels seus membres.
Tenir cura de la salut mental col·lectiva hauria de passar per:
- Normalitzar l’existència del malestar sense judici
- Formar els lideratges en detectar senyals de malestar
- Saber posar límits sans
- Crear espais d’expressió emocional
- Posar les persones per davant dels castells
- Cuidar l’adolescència i la canalla
- Diferenciar suport de pressió
- Tenir cura dels moments crítics
OPORTUNITATS
Cuidar la salut mental a la colla és una oportunitat per:
- Reduir abandonaments
- Millorar la cohesió
- Reduir conflictes
- Augmentar la confiança
- Millorar el rendiment
- Evitar la pèrdua de canalla en adolescència
Quan es cuida bé, una colla pot ser un espai molt protector que genera xarxa social, dona sentit de pertinença, afavoreix l’autoestima i promou la cooperació.
ESTRATÈGIES PER CUIDAR LA SALUT MENTAL
- Normalitzar el malestar emocional
- Formar lideratges (detecció, escolta activa, gestió de l’exigència)
- Tenir protocols d’actuació
- Crear referents de salut emocional
- Intervenció psicològica en casos complexos
Les colles tenen l’oportunitat de fer un pas endavant com a referents de cohesió, integració i xarxa emocional comunitària cuidant dels seus membres quan les emocions en són les protagonistes.
| Marta Torra i Llorens Psicòloga Col. 13.768 |
| Membre dels Minyons de Terrassa |
| Instagram @mtorrallorens @associaciosentim web martatorra.blogspot.com sentim.cat |