Castells: entre l’esport i la cultura

Quaderns obre la seva secció a treballs de recerca de joves estudiants.

Castells: entre l’esport i la cultura d’Aitor Estévez, estudiant de 2n de Batxillerat, analitza l’evolució tècnica del món casteller i el debat obert sobre si la seva creixent tecnificació l’acosta a una disciplina esportiva. A través d’una recerca històrica rigorosa i d’entrevistes a veus expertes del món casteller i de l’esport, el treball explora l’organització de les colles, la seguretat, la preparació física i la competitivitat, sense perdre de vista el pes cultural i simbòlic dels castells. Una mirada clara i documentada sobre una tradició viva que evoluciona sense renunciar a la seva identitat.

Entrevistes:

• Xavier Brotons. Periodista casteller i director de l’Enciclopèdia Castellera.
• Tomàs Pont. Membre de la colla Minyons de Terrassa.
• Mario Marco. Cap de colla dels Bordegassos de Vilanova.
• Gerard Vergés. entrenador del primer equip masculí del Club Patí Vilanova.

Conslusions de l’autor

Tenint en compte tot el que s’ha exposat en les entrevistes a Xavier Brotons, Tomàs Pont, en Mario Marco i també en la conversa amb en Gerard Vergés sobre el món de l’hoquei, podem plantejar seriosament la pregunta de si els castells poden arribar a ser considerats un esport. A primera vista, els castells han estat sempre una expressió cultural i tradicional molt arrelada al territori, però amb el pas dels anys s’han anat tecnificant, organitzant i estructurant de manera molt similar a com ho fan els esports. Avui en dia, les colles castelleres disposen d’equips tècnics, planificació detallada dels assajos, ús d’eines tecnològiques per a l’anàlisi i millora de la tècnica, i fins i tot suport psicològic per gestionar les emocions, especialment entre la canalla. Aquesta evolució ens mostra una aproximació cada cop més propera a l’àmbit esportiu.

Si afegim a tot això la importància que es dona a la preparació física, al compromís dels membres i a la constància en l’esforç, veiem que els castells compleixen molts dels requisits propis d’una pràctica esportiva. El testimoni d’en Gerard Vergés, tot i centrat en l’hoquei, reforça aquesta idea, ja que moltes de les claus que ell considera essencials per a l’èxit d’un equip esportiu, com la planificació, l’adaptació als diferents perfils de participants, la importància del treball mental o la formació a la base, també es troben avui en les colles castelleres. Així doncs, encara que el món casteller manté un component cultural molt fort i insubstituïble, la seva tecnificació i evolució organitzativa el fan perfectament comparable a un esport en molts aspectes. 

Encara que tots tres entrevistats en l’àmbit casteller ens expliquen que teòricament els castells sí que podrien ser una disciplina esportiva, però, pensen que aquest canvi de visió no seria enriquidor pel món casteller, ja que perdrien la seva essència. També s’ha de comentar que tot i que tenen coses en comú amb l’esport, també hi ha aspectes de diferents, com per exemple, no hi ha un nombre de persones específiques a cada colla, no hi ha categories per edats, no existeix un lloc específic on només es fan castells i ni es paga ni es cobra per fer-los.

Potser, més que escollir entre si els castells són cultura o esport, cal acceptar que poden ser totes dues coses alhora: una activitat que combina arrels, emoció, esforç físic i treball col·lectiu, i que per això continua captivant a tantes persones.

Si mirem des del punt de vista únicament tècnic, sí, els castells cada cop s’apropen més a un esport. Però, si tenim en compte altres aspectes com el seu valor cultural i popular, ens decantaríem més cap a un no, perquè aquest vessant no està tan estès en els esports com en els castells.